Sardana: La primera volada

Per a mi, volar és una passió. És la meva principal afició. L’any 1997, mogut per l’interès que em despertaven els avions, vaig fer el bateig de vol amb ultralleuger al camp d’Ordis (Girona), i l’experiència va ser tan extraordinària que després d’aterrar ja m’estava informant sobre com arribar a ser pilot. Al cap d’un mes ja començava el curs, tant en la part teòrica com la pràctica. Vaig començar a fer hores de vol amb l’instructor. Primer, aprens a enlairar l’avió i a portar-lo  en línia recta i anivellat. Després a fer viratges a dreta i esquerra. I enmig de tot això, també vas practicant  l’aterratge, que és la maniobra que costa més d’aprendre. Durant la instrucció se n’han de fer molts perquè és una maniobra que al principi és complexa, degut a la tercera dimensió a la que cal acostumar-se i saber calcular: l’alçada. I després de hores i hores de pràctica de tot plegat, arriba un moment que l’instructor que tens al costat et dona la “suelta”, que en el mon dels pilots vol dir que l’instructor et veu capaç de fer el primer vol tot sol: només tu i l’avió. Va ser un moment especialment emocionant i meravellós per a mi enlairar-me tot sol amb l’avió, sentint l’aire a la meva pell i gaudint de tota la vista que hi ha entre el cel i la terra. Van ser quinze minuts d’un vol inoblidable. Totes aquestes sensacions estaven dintre meu, i a l’any 2005 vaig compondre aquesta sardana per explicar musicalment aquesta experiència viscuda. I a més a més, vaig tenir el goig que aquesta sardana guanyés el 1r premi del Premi SGAE de Sardanes 2005, celebrat a Mataró.

Entrant en la sardana, els curts expliquen tota l’etapa d’instrucció de vol i la proposta de “suelta” , expressada amb un gran acord quasi al final d’aquesta secció. Els llargs expliquen tot aquest primer vol, des de l’enlairament fins a l’aterratge.

Quan el temps i la meteorologia m’ho permeten, segueixo volant per sobre Catalunya amb regularitat.

 

%d bloggers like this: